El Notariat andorrà
serveis - el notariat - el reglament notarial andorrà
Versió en PDF  
Data publicació: 25/02/1998
Número publicació: 9
Any publicació: 10
Data document: 20/02/1998
Organisme: 04. Govern
Sumari: Reglament general del notariat, de 20-2-98.

Reglament general del notariat

Vista la Llei del notariat, de data 28 de novembre de 1996;

Atès que les disposicions finals primera i segona de la Llei del notariat faculten el Govern a establir els mecanismes de funcionament de l'Arxiu General de Protocols i del Registre Central de Disposicions de Darrera Voluntat;
Atès que la disposició final quarta de la Llei del notariat faculta el Govern per aprovar el model uniforme de segell notarial;
Atès que la disposició final cinquena de la Llei del notariat faculta el Govern per desenvolupar reglamentàriament altres disposicions;
El Govern, a proposta del Ministeri d'Interior, per acord de data 20 de febrer de 1998, aprova el Reglament general del notariat.

Secció 1. Els notaris i la funció notarial

Article 1

Exercici de la funció notarial
1. El notari té autoritat per donar fe dels contractes i els actes extrajudicials, i gaudeix de plena autonomia i independència en l'exercici de les seves funcions de conformitat amb els articles 1 i 2 de la Llei del notariat. El Ministeri que tingui atribuïdes les competències en matèria de justícia efectua almenys una inspecció anyal, prop de cada notaria, per verificar l'aplicació correcta de la Llei.
2. El Ministeri que tingui atribuïdes les competències en matèria de justícia registra la firma i el signe dels notaris, i té cura de la inspecció de l'Arxiu General de Protocols i del Registre Central de Disposicions de Darrera Voluntat.

Article 2

Dret a la lliure elecció del notari
1. A fi de garantir el dret a la lliure elecció del notari, es prohibeixen les associacions professionals entre notaris, així com la presència de dos o més notaris en un mateix immoble. Tampoc no es permet l'associació d'un notari amb qualsevol altre professional liberal o de l'àmbit mercantil.
2. En cessar un notari, cap altre notari no pot ocupar les seves dependències professionals, ni ocuparne d'altres dins del mateix immoble fins que hagi transcorregut un període de cinc anys.
3. El notari s'absté de qualsevol tipus de publicitat professional.
4. En els actes que s'hagin d'atorgar entre diverses persones, l'elecció del notari correspon, en defecte de pacte exprés, a aquella que hagi de satisfer els honoraris notarials o la major part d'aquests honoraris. No obstant això, l'elecció pertoca sempre al comprador o prestatari, segons el cas, en els contractes de compravenda o de préstec hipotecari.

Article 3

Obligació de conservació i salvaguarda dels instruments públics
Els notaris han de vetllar per la perennitat i la bona conservació dels instruments públics que custodien. En aquest sentit, són responsables civilment i disciplinària de l'estat de conservació i de la salvaguarda dels protocols.

Article 4

Reclutament
1. El reclutament de notaris es fa mitjançant concurs oposició. L'edicte de la convocatòria ha d'expressar, almenys:
a) El nombre de places que es convoquen.
b) Les dates i l'indret on tindran lloc les proves.
c) Les condicions i els requisits que han de reunir els aspirants.
d) La relació de les proves que s'han de superar.
e) La composició del tribunal qualificador.
2. Les proves del concurs oposició no poden tenir lloc fins al cap d'un mes, almenys, de la publicació de la convocatòria al Butlletí Oficial.

Article 5

Tribunal qualificador
En nomenar els tres membres designats pel Govern, aquests han de fer constar en llur acceptació que no estan compresos en cap dels supòsits d'incompatibilitat que estableix l'article 18.3 de la Llei del notariat.
El Tribunal no pot actuar sense la presència, almenys, de quatre dels seus membres.

Article 6

Règim del concurs oposició
1. El concurs oposició es compon de proves escrites i orals que proposa el tribunal qualificador. La qualificació donada a cadascuna de les proves és el resultat de la mitjana dels punts atorgats pels membres del tribunal. La qualificació general, que té una puntuació màxima de 100 punts, és l'addició dels punts obtinguts en totes les proves.
2. La qualificació general per sota del cinquanta-u per cent és eliminatòria.
3. Els opositors tenen dret a consultar llurs proves corregides.

Article 7

Pràctica de les proves i convocatòria a l'acte de jurament o promesa
El tribunal qualificador redacta i signa l'acta de la pràctica de les proves amb els seus resultats i la remet al Ministeri que tingui atribuïdes les competències en matèria de justícia. D'acord amb els resultats de les proves el Govern nomena els notaris i en fa la publicació al Butlletí Oficial. Després de la publicació, el Govern convoca els nomenats a l'acte de jurament o promesa.

Article 8

Obertura de despatx
El notari ha d'obrir despatx i prestar els seus oficis al públic en un termini màxim de tres mesos, comptat a partir de la data de prestació de jurament o promesa davant del cap de Govern.

Article 9

Estat de conservació dels protocols
Quan un notari rep la custòdia dels protocols d'un predecessor que ha cessat, dins dels tres mesos següents a la recepció ha d'informar el Ministeri que tingui atribuïdes les competències en matèria de justícia i la Cambra de Notaris de l'estat de conservació dels protocols dels quals s'ha fet càrrec i de llur adequació als requisits establerts per les disposicions vigents. El notari successor és responsable de les eventuals deficiències que al seu dia puguin aparèixer en cas que no les hagués fet constar en el seu informe.

Article 10

Cessació en el càrrec
1. Els notaris cessen en el seu càrrec:
a) Per renúncia.
b) Per sentència ferma que els condemni, a títol principal o accessori, a la inhabilitació per al càrrec de notari.
c) Per suspensió o separació del càrrec, com a sanció per una falta molt greu imposada en el corresponent expedient disciplinari per la Cambra de Notaris.
d) Per incórrer en alguna causa d'incompatibilitat, d'incapacitat o d'impossibilitat declarada per resolució de la Cambra de Notaris o sentència judicial ferma.
e) Per jubilació en assolir l'edat de seixanta-cinc anys.
f) Per defunció.
2. Els notaris cessen per renúncia quan l'interessat ho manifesti expressament al Ministeri que tingui atribuïdes les competències en matèria de justícia i al president de la Cambra de Notaris, i també per cessació injustificada de les seves funcions durant un termini superior als tres mesos. En aquest darrer cas, la notificació de la constatació de renúncia es fa a l'interessat per mitjà de resolució motivada del Ministeri, amb tramesa de còpia a la Cambra de Notaris.
3. La Cambra de Notaris notifica al Ministeri que tingui atribuïdes les competències en matèria de justícia, les resolucions adoptades d'acord amb els punts c) i d) de l'apartat primer del present article.
4. Els drets i les obligacions del notari no cessen mentre no li hagi estat admesa o declarada la renúncia.

Article 11

Intervenció judicial en cas de defunció i control d'índex
1. En cas de defunció d'un notari, el batlle de guàrdia disposa el precinte dels protocols de la notaria fins que la Cambra de Notaris no designi un dels seus membres per fer-se'n càrrec provisionalment dins el termini de tres dies naturals. En la diligència de precinte el batlle hi fa constar el nombre d'instruments públics autoritzats fins en aquell moment. Tan aviat com la Cambra de Notaris hagi designat el notari suplent, el batlle lleva el precinte.
2. Durant la primera setmana de cada mes, el notari presenta al batlle president un índex, en doble exemplar, dels instruments autoritzats durant el mes anterior, en el qual figura el número de protocol, la data, el nom i els cognoms de les parts atorgants, l'objecte de l'acte o contracte i el nombre de folis. El batlle segella i visa els índexs. Un exemplar queda en poder del notari i l'altra el diposita a l'arxiu de la Cambra de Notaris.

Article 12

Coadjuvació en la recaptació de càrregues tributàries
Els notaris han de coadjuvar, sense percebre remuneració, a les operacions de recaptació de càrregues de caràcter tributari que siguin imposades sobre actes jurídics documentats, en els termes i condicions que ho estableixin les respectives lleis en la matèria.

Secció 2. Arxiu General de Protocols

Article 13

Arxiu General de Protocols
Es crea l'Arxiu General de Protocols a càrrec de la Cambra de Notaris. Els notaris hi tenen accés a l'efecte de poder extreure'n còpies. Per via informàtica tenen connexió amb el fitxer dels protocols.

Article 14

Contingut de l'Arxiu
L'Arxiu General de Protocols es compon dels protocols provinents de notaries suprimides i dels protocols que daten de més de vint-i-cinc anys. Els testaments de més de vint-i-cinc anys que no hagin estat encara oberts, s'incorporen a l'Arxiu General de Protocols immediatament després de llur obertura.
Els notaris poden sol.licitar autorització de la Cambra de Notaris per dipositar part del seu protocol als locals de l'Arxiu, sempre que la capacitat i altres circumstàncies d'aquest ho permetin.

Article 15

Protocols i fitxer
1. A l'Arxiu General de Protocols hi ha una relació dels notaris els protocols dels quals hi són dipositats. S'hi expressa el nombre, els folis de cada volum, el notari que els ha autoritzat i els anys a que corresponen.
2. El fitxer conté la relació de tots els seus documents i cada fitxa el nom del notari autoritzant, els atorgants, els tipus d'acte, la data, el número de protocol i de folis dels que es composa cada instrument.

Article 16

Incorporació de protocols a l'Arxiu
1. Durant el mes de gener de cada any, els notaris que ja tinguin vint-i-cinc anys d'exercici, o bé que hagin rebut protocols d'un notari predecessor, lliuren a l'Arxiu General de Protocols tots aquells que tinguin en el seu poder i que hi hagin de ser dipositats pel transcurs de vint-i-cinc anys. Si no en tenen, remeten una certificació en aquest sentit.
2. Del lliurament de protocols a l'Arxiu General s'estén una acta que expressa el nombre de protocols, números dels folis i les dates, signada pel notari lliurador i el president de la Cambra. Aquesta acta queda a l'arxiu de la Cambra.

Article 17

Manteniment de l'Arxiu
Les despeses ocasionades per la gestió i el manteniment de l'Arxiu General de Protocols van a càrrec de la Cambra de Notaris, la qual en determina el finançament.

Secció 3. Registre Central de Disposicions de Darrera Voluntat

Article 18

Registre Central de Disposicions de Darrera Voluntat
Es crea el Registre Central de Disposicions de Darrera Voluntat a càrrec de la Cambra de Notaris. Els notaris hi tenen accés per via informàtica.

Article 19

Inscripcions al Registre
Al Registre Central de Disposicions de Darrera voluntat, s'hi inscriuen obligatòriament i com a màxim el dia hàbil següent al seu atorgament:
a) Els testaments i els codicils oberts autoritzats pel notari.
b) Els testaments i els codicils atorgats davant els rectors de les parròquies.
c) Els testaments tancats lliurats al notari, amb indicació del lloc, la data i l'hora de l'entrega i les altres circumstàncies personals expressades en l'article següent.
d) Les disposicions successòries contingudes en capítols matrimonials.
e) Les donacions mortis causa i, en general, tots els actes relatius a l'expressió o la modificació de darreres voluntats autoritzats pel notari o el rector de les parròquies pel que fa als testaments.

Article 20

Procediment d'inscripció fet pels notaris
El Registre Central de Disposicions de Darrera Voluntat es materialitza en suports i procediments informàtics.
Respecte de cadascun dels atorgants, s'hi expressa: nom i cognoms, domicili, nacionalitat, número de passaport o document d'identitat, estat civil i règim matrimonial, si escau, nom i cognoms del cònjuge, si és casat, i nom dels pares. S'hi fa constar també el nom i els cognoms del notari o el rector que hagi autoritzat l'acte, el tipus d'acte, el lloc, la data i l'hora.

Article 21

Procediment d'inscripció fet pels rectors de les parròquies
1. Els rectors de les parròquies davant dels quals s'hagin atorgat o lliurat disposicions de darrera voluntat, adrecen al president de la Cambra, en el termini màxim de cinc dies hàbils comptats a partir del dia de l'atorgament o del lliurament, un ofici en el qual es consignen les dades determinades a l'article precedent.
2. El president de la Cambra acusa recepció de la comunicació al rector expedidor i procedeix a la inscripció al Registre Central.

Article 22

Certificacions del Registre
El notari només pot expedir certificacions del que resulti del Registre Central de Disposicions de Darrera Voluntat en els casos següents:
a) Quan la petició sigui formulada per l'autoritat judicial.
b) Quan la petició sigui formulada pels mateixos atorgants, personalment o per mitjà d'un mandatari amb poder especial per a aquest acte i autoritzat per notari.
c) Quan la petició sigui d'una persona, degudament identificada a efectes d'interès legítim, que acrediti mitjançant certificat oficial la defunció d'aquella de qui vulgui conèixer si consta inscrit algun acte de darrera voluntat.

Article 23

Declaracions de successió abintestat
En sol.licitar una declaració judicial de successió abintestat cal adjuntar una certificació del Registre Central de Disposicions de Darrera Voluntat relativa a les eventuals inscripcions o a la seva carència. No obstant això, aquesta certificació no és necessària si es tracta de persones menors de catorze anys o mortes abans del 30 de juny de 1998.

Article 24

Manteniment del Registre
Les despeses ocasionades per la gestió i el manteniment del Registre Central de Disposicions de Darrera Voluntat van a càrrec de la Cambra de Notaris, la qual en determina el finançament.

Secció 4. Instruments públics

Article 25

Classes d'instruments i contingut
1. Són instruments públics: les escriptures, les actes i els testimoniatges autoritzats per notari. Les escriptures i les actes notarials són instruments públics tant en original com en còpia autèntica. La còpia simple, que no dóna fe del seu contingut, és lliurada als interessats només a efectes d'informació.
2. El contingut propi dels instruments públics són les declaracions de voluntat, els actes jurídics que comporten prestació de consentiment, els contractes de tota mena i la constatació de fets.

Article 26

Forma material dels instruments
1. Els instruments públics es poden escriure a mà, a màquina o amb qualsevol altre mitjà de reproducció que asseguri la indelebilitat.
2. Les escriptures reserven, al costat esquerre de les planes senar i al costat dret de les planes parells, un marge d'una quarta part de l'amplada del paper, que ha de ser de 29,6 centímetres de llargada i de 21 centímetres d'amplada (DIN A4). Al costat contrari i a les parts superior i inferior del full es guarda un marge aproximat equivalent a 1/8 de l'amplada de paper.

Article 27

Esmena d'errors materials
1. Els errors materials que pateixin els documents notarials, en vida dels atorgants, poden ser esmenats pel mateix notari autoritzant.
2. L'esmena pot fer-la per diligència a la mateixa escriptura matriu o mitjançant acta en la qual indiqui l'error, la seva causa i la declaració que l'esmena.
3. Per poder realitzar qualsevol altra esmena i amb caràcter general, es requereix obligatòriament el consentiment dels atorgants o bé una resolució judicial ferma.

Article 28

Redacció de les escriptures
Les escriptures públiques es redacten de manera que quedin perfectament diferenciades: la compareixença, l'exposició, les estipulacions, l'atorgament i l'autorització.

Article 29

La compareixença
1. En l'apartat de la compareixença de tota escriptura s'ha d'indicar:
la localitat on s'atorga
el dia, el mes i l'any de l'atorgament, així com l'hora quan es tracti de testaments o codicils, quan una disposició legal ho imposi o quan les parts així ho demanin
el nom i els cognoms del notari autoritzant. Si escau, fa constar que actua per substitució provisional d'altre el nom, els cognoms, la data de naixement, l'estat civil, si és el cas el règim econòmic matrimonial, la nacionalitat, el número del passaport o document d'identitat, el domicili dels compareixents i, si escau, de les persones físiques o jurídiques representades. Quan es tracti d'autoritats o de funcionaris públics que intervinguin en exercici del seus càrrecs, n'hi ha prou amb la indicació del càrrec, el nom i els cognoms. En el cas de persones jurídiques, les dades de constitució i registrals que acreditin la seva personalitat i el seu domicili
la fe de coneixença dels compareixents. Quan no són coneguts personalment del notari ha de fer constar que els ha identificat i per quin mitjà
l'afirmació que a judici del notari els atorgants tenen la capacitat legal necessària per a l'atorgament
2. Quan es tracti de menors emancipats o que gaudeixin del benefici de la majoria d'edat, es consigna expressament aquesta circumstància i la seva causa.
3. En la resta de casos, n'hi ha prou amb ressenyar la data de naixement de l'atorgant i es consigna, si és el cas, si és major d'edat segons la seva llei personal. Es consigna, igualment, quan la llei exigeixi una edat especial per a l'atorgament de l'acte.

Article 30

Qualitat d'actuació
1. La intervenció dels atorgants s'expressa indicant si ho fan en nom propi o en representació d'altres persones físiques o jurídiques.
2. Quan es tracti de representació legal es fa constar aquesta circumstància, però no és necessari justificar-la si consta al notari per notorietat.
3. Quan es tracti de representació voluntària, s'ha de justificar sempre en el mateix acte de l'atorgament o, amb la conformitat dels altres atorgants, en un moment posterior. En aquest darrer cas, la justificació es fa constar per diligència a la matriu. El notari ha d'advertir a les parts que l'eficàcia de l'acte queda condicionada a aquella justificació, ha de ressenyar l'advertència a l'escriptura i s'ha d'abstenir de lliurar còpies fins que no se li hagi acreditat el compliment d'aquest requisit.
4. La representació s'acredita inserint a l'escriptura el contingut dels documents acreditatius presentats pel representant o protocol.litzant amb l'escriptura els dits documents, originals, còpia autenticada o per testimoniatge. En el primer cas, n'hi ha prou amb inserir allò que sigui pertinent, i el notari ha d'assegurar que en la part omesa no hi ha res que restringeixi, modifiqui o condicioni la part transcrita.

Article 31

Atorgants estrangers
Quan algun dels compareixents sigui estranger i en la redacció d'una escriptura el notari hagi de qualificar documents atorgats a l'estranger, ha d'acreditar la capacitat legal de l'atorgant i l'observança de les formes i solemnitats establertes al país de què es tracti, mitjançant certificació lliurada per notari, autoritat administrativa, diplomàtica o consular competent del dit país estranger.

Article 32

L'exposició
1. El notari fa constar els antecedents i descriu els béns, els drets, els negocis, les circumstàncies i les intencions de les parts de la manera més clara i precisa possible.
2. En la descripció, el notari procura rectificar les dades que hagin experimentat variacions errònies amb el decurs del temps, i accepta les afirmacions dels atorgants i allò que resulti dels documents que ells mateixos aportin.

Article 33

Títols de propietat
El notari ressenya sempre els títols de propietat de la part disposant i ho fa precisament d'acord amb el contingut dels documents presentats o, a falta d'aquesta presentació, d'acord amb les afirmacions dels interessats i sota la responsabilitat d'aquests.

Article 34

Càrregues o gravàmens
La designació de les càrregues o gravàmens que pesin sobre els béns es fa constar pel que resulti de la declaració del transmetent o pel que es dedueixi dels documents que s'exhibeixin al notari.

Article 35

Les estipulacions
1. El contingut pròpiament contractual de l'escriptura es redacta d'acord amb la declaració de voluntat comuna dels atorgants de conformitat amb allò que preveu l'article 2.3 de la Llei del notariat.
2. El notari redacta l'escriptura de manera que aquesta reflecteixi clarament i separada els pactes relatius a cada un dels drets creats, transmesos, modificats o extingits; l'extensió de les facultats, els drets i les obligacions de cadascun dels atorgants o tercers a qui puguin afectar el document i les reserves, les limitacions, les condicions i els terminis que imposi.

Article 36

L'atorgament i l'autorització
1. Els instruments públics s'atorguen en un sol i mateix acte, amb la presència simultània del notari i dels compareixents que hi intervenen i amb l'observança dels requisits de lectura, de reserves i d'advertències informatives per part del notari.
2. El notari dóna fe d'haver llegit l'escriptura als compareixents i d'haver-los advertit del dret a llegir-la ells mateixos.
3. Si un dels atorgants fos sord, la llegeix ell mateix. Si essent sord no sap o no pot llegir, o si fos cec, presta la seva conformitat a la lectura feta pel notari. En aquests darrers casos i en tractar-se d'un testament, els testimonis el llegeixen també en presència del notari i han de manifestar que el text és coincident amb la voluntat manifestada.
4. Una vegada llegida, l'escriptura és firmada al final per tots els compareixents i pel notari, que l'autoritza amb el seu signe, rúbrica i el segell oficial de la notaria.
5. Quan algun dels compareixents no sap o no pot firmar, el notari fa menció d'aquesta circumstància.

Article 37

Actes notarials
1. A les actes notarials el notari hi consigna fets i circumstàncies que presencia o li consten i que per llur naturalesa no són objecte de contracte.
2. Són aplicables a les actes notarials les normes pròpies de les escriptures, amb les especificitats següents:
no és necessari que el notari afirmi la capacitat del requeridor a la compareixença
per requerir el notari és suficient un interès legítim i la licitud de l'actuació notarial
no és necessària la intervenció de testimonis ni la dació de fe de coneixença, llevat, pel que fa a aquest darrer cas, que la identitat de les persones sigui indispensable en consideració al contingut mateix de l'acta
no s'exigeix unitat d'acte ni de context i es pot estendre l'acta al moment o posteriorment. Essent diverses, el notari fa constar de forma expressa el lloc i la data de cadascuna de les diferents manifestacions, declaracions o actuacions

Article 38

Classes d'actes
Les actes notarials poden ser de presència, de referència, de notorietat, de protocol.lització o de dipòsit.

Article 39

Actes de presència
1. Les actes de presència acrediten la realitat o veritat del fet que la motiva, el lliurament de documents, efectes, diners o altres objectes materials a terceres persones, tota mena de requeriments, els oferiments de pagament, el fet de l'existència d'una persona, l'exhibició al notari de documents o objectes amb la finalitat que, una vegada examinats, els descrigui segons la seva percepció i la realització d'una subhasta.
2. El notari redacta l'acta segons allò que veu i percep pels seus propis sentits, i hi fa constar els detalls o les circumstàncies que interessin el requeridor.
3. A les actes de remissió de documents per correu el notari acredita el contingut del document, la data de lliurament al funcionari de correus i, si és el cas, l'expedició del corresponent resguard de correu certificat i el justificant de recepció. Al document tramès hi ha de quedar sempre constància de la intervenció notarial.

Article 40

Actes de referència
Les actes de referència són redactades pel notari de la manera més apropiada a les declaracions dels qui hi intervinguin, utilitzant les mateixes paraules dels declarants fins on sigui possible i advertint-los de la significació i de les conseqüències jurídiques que tinguin en aquells casos que ho consideri necessari o convenient.

Article 41

Actes de notorietat
1. Les actes de notorietat tenen per objecte la comprovació i la fixació de fets notoris sobre els quals puguin ser fundats drets i legitimades situacions personals o patrimonials amb transcendència jurídica.
2. Per a la comprovació de la notorietat, el notari practica totes les proves que considera necessàries, amb independència que hagin estat proposades pel requeridor. De les practicades, en deixa constància expressa a l'acta.
3. Si de la qualificació de les proves estima justificada la notorietat, el notari ho manifesta així a l'acta.

Article 42

Actes de protocol.lització
Les actes de protocol.lització consignen les dades suficients per identificar el document o documents que s'incorporen a l'acta, el nombre de folis de què constin i el fet de quedar units al protocol.

Article 43

Dipòsits notarials
1. El notari rep en dipòsit documents, objectes i numerari. El dipòsit en numerari ha de ser obligatòriament ingressat a l'INAF, a nom del notari, en un termini màxim de dos dies hàbils. Aquest dipòsit no produeix interessos.
2. La devolució del dipòsit es fa constar a l'acta i la signen el notari i la persona a qui es faci la devolució, sigui el mateix dipositant, sigui la persona per ell apoderada o un tercer destinatari.
3. Quan el dipòsit s'hagi constituït sota condició a favor d'un tercer, el notari no fa la devolució si no se li acredita el compliment de la condició establerta.

Article 44

Testimoniatges
Els notaris poden lliurar testimoniatge de tota classe de documents, certificar llur existència i autenticar-ne fotocòpies o qualsevol altres reproduccions gràfiques de caràcter anàleg. Poden, igualment, legitimar signatures, ja sigui declarant que ha estat posada en la seva presència o ja sigui declarant que, al seu judici, pertany a persona determinada.

Article 45

Notes
1. Al final o al marge de l'escriptura matriu, el notari fa constar mitjançant nota:
les escriptures per les quals es cancel.lin, rescindeixin, modifiquin, revoquin, anul.lin o quedin sense efecte altres escriptures anteriors
les escriptures de cessió de drets o subrogació d'obligacions
les escriptures de ratificació
i, en general, les escriptures d'adhesió a negocis jurídics
2. El notari autoritzant, si escau, ho comunica per escrit al notari el protocol del qual guardi la matriu i aquest estén l'esmentada nota indicant la data d'atorgament de la segona escriptura, el notari autoritzant i la identificació del seu protocol.

Secció 5. Recursos i queixes

Article 46

Negativa del notari a lliurar còpies o certificats
1. Contra la negativa del notari a lliurar còpies o certificats, es pot formular recurs a la Cambra de Notaris. La Cambra ha de resoldre motivadament dins del termini de tretze dies hàbils. L'absència de resposta passat aquest termini, així com la seva desestimació, deixa expedita la via jurisdiccional administrativa.
2. També s'adrecen a la Cambra de Notaris les queixes relatives a l'actuació, la diligència i la deontologia del notari.

Article 47

Recurs del notari contra la decisió de la Cambra de Notaris d'imposició d'una sanció disciplinària
Contra la decisió de la Cambra de Notaris d'imposició d'una sanció disciplinària, l'interessat pot interposar recurs prop de la Secció Administrativa de la Batllia en el termini de tretze dies hàbils, comptat a partir de la data de notificació de la decisió.

Secció 6. Segell notarial

Article 48

Model uniformat
Els instruments públics, així com les còpies i els certificats, han d'incloure sempre la firma del notari autoritzant, el seu signe, la seva rúbrica i el segell. El segell s'ha d'ajustar al model que segueix i hi ha de figurar el nom, els dos cognoms del notari i la localitat d'ubicació de la notaria.

Disposició transitòria primera

En cessar en el seu càrrec els dos notaris actualment en exercici, han de dipositar la totalitat de llurs protocols a l'Arxiu General de Protocols, per tal que els successors de nou nomenament, en igualtat de condicions, puguin fer les consultes que necessitin per a l'exercici de la seva funció i extreure'n totes les còpies que els siguin sol.licitades.

Disposició transitòria segona

A manera de registre central d'hipoteques, càrregues o gravàmens, la Cambra de Notaris, en el termini màxim d'un any comptat des de la seva constitució, establirà un sistema bàsic d'informació mútua on es faran constar les hipoteques, les càrregues o els gravàmens que pesin sobre els béns mobles i immobles, a partir de la informació documental que estigui en possessió dels notaris i la que els sigui facilitada.

Disposició transitòria tercera

S'encarrega a la Cambra de Notaris que redacti i proposi al Govern, en el termini màxim de sis mesos comptat a partir de la seva constitució, el règim deontològic i disciplinari aplicable a la professió, amb la relació de les faltes, les sancions corresponents i les normes de procediment, com també els honoraris, les normes i els reglaments interns a què fan referència els articles 5 i 21 de la Llei del notariat.

Disposició transitòria quarta

S'atribueix al Ministeri d'Interior la competència governamental en matèria de notariat.

Disposició addicional única

El president de la Cambra és elegit, per majoria simple entre els notaris en exercici, per a un període de quatre anys. En cas d'absència de candidats o de no assoliment de la majoria requerida, practicades tres votacions, el càrrec correspon al notari amb més anys d'exercici o, subsidiàriament, al de més edat.

Disposició final

Aquest Reglament entra en vigor al cap de quinze dies de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 20 de febrer de 1998

Marc Forné Molné
Cap de Govern