Impost sobre la renda dels no-residents fiscals (IRNR)
serveis - taxes i impostos - impost renda no residents
Versió en PDF  
Data publicació: 01/02/2012
Número publicació: 005
Any publicació: 24
Data document: 25/01/2012
Organisme: 04. Govern

Sumari: Decret del 25-01-2012 d’aprovació del Reglament de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.


Decret

Exposició de motius

Arran de la darrera modificació de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, feta per la Llei 18/2011, de l’1 de desembre, de modificació de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, es fa necessari introduir diversos canvis i procedir així a la modificació del seu Reglament d’aplicació, aprovat pel Govern en la sessió del 16 de març del 2011.

Aquest nou text és la recopilació de totes les modificacions que s’han efectuat a l’articulat del Reglament d’aplicació de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, integrant tots els articles que no s’han modificat i procedint a la derogació de l’anterior per tal de garantir una major claredat i seguretat jurídica en l’aplicació de l’impost. D’aquesta manera, s’ha considerat oportú eliminar l’article 3 i modificar l’article 4 a fi d’adaptar-los a l’article 6 de la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals; eliminar l’article 8 on s’establia el límit de l’import de les comissions, a fi d’adaptar-lo a l’article 14 de la Llei de l’impost; eliminar l’apartat 4 de l’article 10 i, en conseqüència, adaptar l’article 11.3.B.b), tots dos articles referents als mètodes que cal utilitzar per determinar el valor normal de mercat; s’adapta l’apartat d) de l’article 14; s’adapta l’apartat 2 de l’article 15; quant a l’article 17, es precisa quin serà el model de declaració de liquidació per als establiments permanents; i a l’article 18, quin serà el model de declaració de pagament a compte per als mateixos establiments; a l’article 20 s’elimina l’apartat 2, atès que les transmissions de béns ja no estaran subjectes a aquest impost; a l’article 21 s’elimina l’apartat 3, ja que es tracta de rendes exemptes sense obligació declarativa; s’elimina tot l’article 23, atès que no hi haurà l’obligació de retenir en la transmissió de béns immobles, ja que aquests darrers només tributaran per l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries; s’adapta l’article 24 a l’article 20.4 de la Llei 18/2011, de l’1 de desembre, de modificació de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals; s’elimina l’apartat c) de l’article 25 en congruència amb l’article 21, apartat 3, de la Llei 18/2011, de l’1 de desembre, de modificació de la Llei 94/2010; a l’article 31 s’elimina la possibilitat de pagament mitjançant domiciliació bancària; s’elimina tot el capítol sisè, referent a les consultes vinculants; s’elimina la disposició transitòria i finalment s’adapten els formularis 700, 710, 720 i 790.

Aquest Reglament es compon de 34 articles, dividits en cinc capítols, dotze formularis –establerts segons el model aprovat pel Govern– i una disposició derogatòria.

A proposta del ministre de Finances i Funció Pública, el Govern, en la sessió del 25 de gener del 2012, aprova el Reglament de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.

Article únic

S’aprova el Reglament de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, que entra en vigor el mateix dia de la seva publicació.

Reglament

de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1

Àmbit d’aplicació
1. Aquest Reglament regula el desplegament de la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals i desenvolupa les obligacions formals que han d’acomplir els obligats tributaris i el sistema de gestió, de liquidació i de control de l’impost esmentat.

2. El compliment de les obligacions establertes en aquest Reglament s’entén sense perjudici de les establertes en les lleis esmentades i altres disposicions que resultin aplicables.

Article 2

Obligats tributaris
Estan sotmeses a les obligacions establertes en aquest Reglament les persones físiques, les persones jurídiques i totes les entitats que tinguin la condició d’obligats tributaris, d’acord amb el que estableix la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.

Article 3

Designació del representant fiscal
1. Quan el ministeri encarregat de les finances ho requereixi, els obligats tributaris no-residents fiscals estan obligats a nomenar, en el termini establert a l’article 6, apartat 2 de la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, una persona física o jurídica amb residència a Andorra perquè els representi davant del mateix ministeri en relació amb les seves obligacions per aquest impost.

L’obligat tributari o el seu representant han de presentar al ministeri encarregat de les finances el nomenament del representant en el termini d’un mes a partir de la data d’aquest nomenament. El nomenament l’ha d’establir per escrit l’obligat tributari.

2. En la designació hi han de constar:
a) els noms i les adreces de l’obligat tributari no resident fiscal i del representant fiscal;
b) l’acceptació del nomenament per part del representant fiscal;
c) el compromís per part del representant de complir les formalitats i els deures tributaris relatius a l’impost sobre la renda de no-residents fiscals, o que es puguin derivar d’altres impostos d’àmbit estatal o comunal, si escau;
d) la data a partir de la qual entra en vigor la representació i, si escau, la durada de la mateixa.

S’adjunta al document de designació una còpia del passaport o el document d’identitat del representant i del representat.

3. L’obligat tributari no resident o el seu representant ha de presentar el nomenament, segons el model que aprovi el Govern, davant del ministeri encarregat de les finances, que li notificarà per escrit l’acceptació o el refús del nomenament.

Article 4

Revocació del representant fiscal
1. L’obligat tributari no resident fiscal pot substituir el representant nomenat, revocant la representació donada, i nomenant un nou representant, d’acord al procediment al que es refereix l’article anterior.

2. El representant també pot renunciar unilateralment a exercir les funcions de representant. Ha de comunicar a l’Administració la seva renúncia després d’haver-ho comunicat a l’obligat tributari. En aquest cas, l’obligat tributari ha de nomenar un nou representant si continua obtenint rendes provinents d’activitats desenvolupades dins del territori andorrà.

3. La revocació del representant fiscal es fa segons el model que aprovi el Govern, relatiu a la revocació.

4. En els casos de revocació o renúncia del representant o del representat, respectivament, s’ha de presentar la corresponent notificació.

Article 5

Exempció de beques a l’estudi i de formació d’investigadors
1. D’acord amb el que estableix l’article 15 de la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, n’estan exemptes les beques públiques percebudes per cursar estudis reglats tant a Andorra com a l’estranger, en tots els nivells i els graus del sistema educatiu, quan la concessió s’ajusti als principis de mèrit i capacitat, de generalitat i de no-discriminació en les condicions d’accés i publicitat de la convocatòria. En cap cas no n’estan exemptes les ajudes per als estudis concebudes per una entitat pública en les quals els destinataris siguin exclusivament o fonamentalment els seus treballadors, els cònjuges o parents seus, en línia directa o col·lateral, consanguínia o per afinitat fins al tercer grau inclòs.

2. L’import de la beca exempt per cursar estudis reglats comprèn els costos de matrícula, o les quantitats satisfetes per un concepte equivalent, per poder cursar els dits estudis, i d’assegurança d’accidents corporals i assistència sanitària de la qual sigui beneficiari el becari i, si escau, el cònjuge i el fill del becari sempre que no tinguin cobertura de la seguretat social andorrana, així com una dotació econòmica màxima, amb caràcter general, de 3.000 euros anuals. Aquest darrer import s’elevarà fins a un màxim de 15.000 euros anuals quan la dotació econòmica tingui per objecte compensar despeses de transport i allotjament per cursar els estudis reglats del sistema educatiu, fins al segon cicle universitari inclòs. Quan es tracti d’estudis a l’estranger, aquest import és de 18.000 euros anuals.

Si l’objecte de la beca és cursar estudis de tercer cicle, la dotació econòmica n’està exempta fins a un import màxim de 18.000 euros anuals o de 21.600 euros anuals quan es tracta d’estudis a l’estranger.

D’acord amb el que s’ha indicat en els paràgrafs anteriors, quan la duració de la beca sigui inferior a un any natural, la quantia màxima exempta és la part proporcional que correspongui.

En el supòsit de beques per a investigació, la dotació econòmica derivada del programa d’ajuda del qual sigui beneficiari l’obligat tributari n’està exempta. La beca per a investigació ha de respondre a una convocatòria prèvia i ha de tenir com a objectiu contribuir a la difusió del coneixement, a la millora de processos, a la promoció d’iniciatives, a la promoció de la innovació, i a reforçar capacitats i activitats d’innovació. L’exempció l’ha de declarar el ministeri encarregat de les finances amb una sol·licitud prèvia i amb l’aportació de la documentació pertinent per part de la persona o l’entitat que convoca la beca d’investigació. La sol·licitud s’ha d’efectuar amb caràcter previ a la concessió de la beca per investigació. La dotació econòmica n’està exempta fins a un import màxim de 21.600 euros anuals.

En el supòsit de beques per cursar estudis de tercer cicle i beques per a investigació, la dotació econòmica exempta inclou les ajudes complementàries que tinguin per objecte compensar les despeses de locomoció, manutenció i estada derivades de l’assistència a conferències i reunions científiques, així com les estades temporals en universitats i centres d’investigació diferents als de la seva adscripció per completar, en ambdós casos, la formació investigadora del becari.

Article 6

Exempció de determinats premis literaris, artístics o científics
1. D’acord amb l’exempció prevista a l’article 15, apartat a) de la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, té la consideració de “premis literaris, artístics o científics rellevants” la concessió de béns o drets a una o diverses persones, sense contraprestació, en recompensa o reconeixement al valor de les obres literàries, artístiques o científiques.

2. El qui concedeix el premi no es pot encarregar de l’explotació econòmica de l’obra o de les obres premiades ni estar-hi interessat. En particular, el premi no pot implicar ni exigir la cessió ni la limitació dels drets de propietat sobre aquestes obres, inclosos els derivats de la propietat intel·lectual o industrial. No es considera incomplert aquest requisit per la mera divulgació pública de l’obra, sense finalitat lucrativa i per un període de temps no superior a sis mesos.

No tenen la consideració de “premis exempts” les beques, les ajudes i, en general, les quantitats destinades al finançament previ o simultani d’obres o treballs relatius a les matèries esmentades a l’apartat 1 anterior.

3. La convocatòria ha de reunir els requisits següents:
a) Tenir caràcter nacional o internacional.
b) No establir cap limitació respecte als concursants per raons alienes a la mateixa essència del premi.
c) Que el seu anunci es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Els premis que es convoquin a l’estranger o per organitzacions internacionals sols han de complir el requisit previst al segon guió anterior per accedir a l’exempció.

4. L’exempció l’ha de declarar el ministeri encarregat de les finances amb una sol·licitud prèvia.

La declaració anterior s’ha de sol·licitar amb l’aportació de la documentació pertinent per part de la persona o l’entitat que convoca el premi.

La sol·licitud s’ha d’efectuar amb caràcter previ a la concessió del premi i abans de l’inici del període reglamentari de declaració de l’exercici en el qual s’hagi obtingut.

Per a la resolució de l’expedient es pot sol·licitar un informe del departament competent per raó de la matèria o, si escau, de l’òrgan encarregat.

El termini màxim per notificar la resolució del procediment és de sis mesos. Un cop transcorregut el termini sense que s’hagi notificat la resolució expressa, la sol·licitud s’entén desestimada.

La declaració és vàlida per a les convocatòries successives sempre que no modifiquin els termes que s’han pres en consideració per concedir l’exempció.

En els supòsits en què les convocatòries successives modifiquin els dits termes o s’incompleixi qualsevol dels requisits exigits per a la seva aplicació, el ministeri encarregat de les finances declara la pèrdua del dret a la seva aplicació a partir del moment en què es produeix la dita modificació o incompliment.

5. Quan el ministeri encarregat de les finances declara l’exempció del premi, les persones a les quals fa referència l’apartat 4, amb la sol·licitud prèvia de la declaració d’exempció del premi, estan obligades a comunicar al ministeri esmentat, dintre del mes següent al de la concessió, la data del premi, el premi concebut i les dades identificatives dels que n’han resultat beneficiats.

Article 7

Valor normal de mercat
S’entén per “valor normal de mercat” el que hagi estat acordat en condicions normals entre parts independents en transaccions o negocis jurídics idèntics o similars.

Article 8

Operacions vinculades
1. Quan els obligats tributaris no residents fiscals efectuen operacions amb persones o entitats vinculades a ells, els són aplicables les disposicions de l’article 16 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, modificada per la Llei 17/2011, de l’1 de desembre, de l’impost sobre societats, d’ara endavant Llei de l’impost sobre societats.

2. Les operacions efectuades entre persones o entitats vinculades es valoren pel seu valor normal de mercat.

3. El ministeri encarregat de les finances pot comprovar que les operacions efectuades entre persones o entitats vinculades s’han valorat pel seu valor normal de mercat i pot fer, si escau, les correccions valoratives oportunes respecte de les operacions subjectes a aquest impost. El ministeri encarregat de les finances queda vinculat pel nou valor respecte a la resta de persones o entitats vinculades.

La valoració administrativa no pot generar per aquest impost una renda superior a la derivada de l’operació per al conjunt de les persones o entitats que l’hagin efectuat.

4. L’obligat tributari ha de facilitar al ministeri encarregat de les finances tota la documentació necessària del grup relativa a les operacions vinculades, als contractes i altres dades que permetin determinar el valor normal de mercat.

Article 9

Sol·licitud
1. Els obligats tributaris que efectuïn operacions vinculades poden sol·licitar al ministeri encarregat de les finances la seva assistència per determinar i fixar el valor normal de mercat d’aquestes operacions abans que es duguin a terme. Aquesta sol·licitud ha d’incorporar una proposta de valoració fonamentada en el valor de mercat, amb una descripció dels fets i les circumstàncies de les operacions de què es tracti.

2. La sol·licitud de valoració ha de reflectir que totes les persones que hi tenen vinculació són coneixedores d’aquesta sol·licitud i l’accepten.

3. La sol·licitud ha d’anar acompanyada de la documentació del grup al qual pertanyi l’obligat tributari i de la documentació relativa a l’obligat tributari.
a) La documentació relativa al grup al qual pertanyi l’obligat tributari consisteix en:
– una descripció de l’estructura organitzativa, jurídica i operativa del grup;
– una identificació de les entitats que formen part del grup que efectuen operacions vinculades i que afecten les operacions fetes per l’obligat tributari;
– una descripció de la naturalesa, la importància i els fluxos de les operacions vinculades entre les entitats de grup quan afecten les operacions fetes per l’obligat tributari, juntament amb els canvis relatius a períodes impositius o a liquidacions anteriors;
– una descripció de les funcions exercides i dels riscos assumits per les entitats del grup quan afecten les operacions fetes per l’obligat tributari;
– una relació de la titularitat de les patents, les marques, els noms comercials i altres actius intangibles quan afecten les operacions efectuades per l’obligat tributari, així com l’import de les contraprestacions derivades de la seva utilització;
– una descripció de la política del grup en relació amb els preus de transferència que inclogui el mètode o els mètodes de fixació dels preus adoptats pel grup i que en justifiqui l’adequació al principi de lliure competència;
– una relació dels acords de repartiment de costos i els contractes de prestació de serveis entre entitats del grup quan afecten les operacions efectuades per l’obligat tributari;
– una relació dels acords previs de valoració o els procediments amistosos celebrats o en curs relatius a les entitats del grup quan afecten les operacions efectuades per l’obligat tributari;
– la memòria del grup o, si no n’hi ha, un informe anual equivalent.

b) La documentació relativa a l’obligat tributari ha de contenir:
– noms, cognoms, raó social o denominació completa, domicili fiscal, NRT de l’obligat tributari, si escau, i de les entitats amb les quals efectua les operacions, i una descripció detallada de la naturalesa, les característiques i els imports de les operacions;
– una explicació relativa al mètode de valoració escollit, els motius, l’aplicació i el valor que en resulta;
– criteris de repartiment de les despeses en concepte de serveis prestats conjuntament a favor de les entitats o les persones vinculades i, si escau, els corresponents acords de repartiment de despeses;
– qualsevol informació rellevant que l’obligat tributari hagi requerit per determinar el valor de les operacions vinculades.

4. El ministeri encarregat de les finances analitza la sol·licitud i la proposta de valoració i demana, si escau, aclariments o informació complementària. El ministeri encarregat de les finances pot acordar no admetre a tràmit la proposta, en especial quan:
a) la proposta de valoració manqui de fonament per determinar el valor de mercat;
b) quan ja s’hagin desestimat propostes de valoració substancialment iguals a la proposta formulada;
c) qualsevol altra circumstància que generi dubtes quant a la determinació del valor.
Tota denegació ha d’estar degudament motivada.

5. En un termini no superior a tres mesos a comptar de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada en qualsevol dels registres del ministeri encarregat de les finances o des de la data d’esmena a requeriment d’aquest ministeri, el ministeri encarregat de les finances ha de notificar a l’obligat tributari la decisió d’acceptar o de rebutjar la posada en marxa o l’aplicació del procediment que proposa. Si transcorre aquest termini sense que s’hagi produït una resolució expressa, la sol·licitud, quan s’hagi acompanyat d’una proposta raonada de valoració, s’entén estimada.

Article 10

Resolució
El ministeri encarregat de les finances, mitjançant una resolució, pot decidir:
a) aprovar la proposta de valoració;
b) aprovar una proposta de valoració que difereix de la proposta inicialment proposada amb l’acceptació prèvia de l’obligat tributari;
c) desestimar la proposta de valoració formulada per l’obligat tributari.

Article 11

Acord previ de valoració
1. L’acord previ de valoració es formalitza en un document que inclou:
a) lloc i data de formalització;
b) nom, cognoms o raó social, domicili fiscal i número de registre tributari, si escau, de l’obligat tributari al qual es refereix la proposta;
c) conformitat de l’obligat tributari amb el contingut de l’acord;
d) descripció de les operacions a les quals es refereix la proposta;
e) elements essencials del mètode de valoració;
f) períodes impositius o de liquidació als quals s’aplica l’acord i la data d’entrada en vigor de l’acord.

2. El ministeri encarregat de les finances i l’obligat tributari han d’aplicar el que resulti de la proposta aprovada. En tot cas el ministeri encarregat de les finances pot comprovar la correcta aplicació de la proposta i, en cas contrari, ha de regularitzar la situació tributària de l’obligat tributari.

Article 12

Informació sobre l’aplicació de l’acord previ de valoració
L’obligat tributari ha de presentar, juntament amb la declaració de l’impost, un escrit relatiu a l’aplicació de l’acord previ de valoració aprovat que indiqui:
a) les operacions efectuades en el període impositiu o de liquidació a què es refereix la declaració i a les quals és aplicable l’acord previ;
b) els preus o els valors de les operacions en aplicació de l’acord previ de valoració;
c) la descripció, si escau, de les variacions de les circumstàncies econòmiques com a resultat de l’aplicació del mètode de valoració a què es refereix l’acord previ;
d) les operacions efectuades en el període impositiu o de liquidació similars a les quals fa referència l’acord previ, els preus que s’han aplicat.

Article 13

Modificació de l’acord previ de valoració
1. Quan es doni una variació de les circumstàncies econòmiques establertes en l’acord previ de valoració, es pot modificar l’acord per adequar-lo a les noves circumstàncies econòmiques. Aquest procediment es pot iniciar d’ofici o a instància d’una part i s’ha de presentar una justificació de la variació de les circumstàncies econòmiques i la proposta de modificació que sigui procedent.

2. El ministeri encarregat de les finances, després d’analitzar la documentació, dicta una resolució motivada per estimar o no la proposta de modificació.

Capítol segon. Rendes obtingudes per obligats tributaris no residents fiscals mitjançant un establiment permanent

Article 14

Registre d’Entitats No Residents Fiscals
1. Les persones i les entitats que operen a Andorra a través d’un establiment permanent s’han d’inscriure al Registre d’Entitats No Residents Fiscals i al Registre de Societats Mercantils. La inscripció al Registre d’Entitats No Residents Fiscals s’ha de formalitzar mitjançant la presentació al ministeri encarregat de les finances de la sol·licitud del número de registre d’entitats no residents fiscals, segons el model que aprovi el Govern. La inscripció al Registre d’Entitats No Residents Fiscals s’ha de formalitzar en el moment d’iniciar l’activitat.

2. Juntament amb la sol·licitud, s’ha de presentar la documentació següent:
a) en el cas de persones jurídiques, l’escriptura de constitució, el document acreditatiu de la inscripció al Registre de Societats, l’escriptura d’apoderament o de càrrec suficient i el document d’identitat o el passaport de la persona que exerceix la representació de la societat;
b) el nomenament de representant fiscal amb l’acceptació expressa del representant.

3. Les persones inscrites al Registre d’Entitats No Residents Fiscals han de comunicar qualsevol modificació de les dades que consten en la sol·licitud del número de registre d’entitats no residents fiscals.

Article 15

Declaració
1. Els establiments permanents estan obligats a presentar una declaració i a ingressar el deute tributari corresponent. La declaració de liquidació que es presenta és la que es correspon al model establert a la Llei de l’impost sobre societats, amb el termini màxim de presentació de 30 dies naturals següents als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu.

2. També s’entén conclòs el període impositiu quan l’establiment permanent atura l’activitat, quan s’ha fet la desafectació de la inversió efectuada al seu dia respecte de l’establiment permanent, quan es produeix la transmissió de l’establiment permanent a una altra persona física o entitat, quan la casa central trasllada la seva residència al territori andorrà o quan en mor el titular. El termini de presentació és el que està establert amb caràcter general per a les rendes obtingudes sense mediació d’establiment permanent des de la data en què es produeix el supòsit, sense que se’n pugui autoritzar la baixa del Registre fins que no s’hagi presentat la dita declaració.

Article 16

Pagament a compte
1. Al mes de setembre els obligats tributaris han d’efectuar un pagament a compte de la liquidació corresponent al període impositiu que estigui en curs l’1 de setembre.

2. El pagament a compte es calcula aplicant el percentatge del 50% sobre la quota de liquidació de l’exercici immediatament anterior.

En cas que el període anterior tingui una durada inferior a 12 mesos, el pagament a compte es fa tenint en compte la part proporcional de la quota de liquidació dels períodes anteriors fins a completar un període de 12 mesos.

3. El pagament a compte té la consideració de deute tributari, d’acord amb l’article 33 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre del 1996, i s’estableix en la forma prevista per als pagaments a compte a la Llei de l’impost sobre societats.

Article 17

Deducció del pagament a compte i quota diferencial
El pagament a compte es dedueix de la quota de liquidació per obtenir la quota diferencial. Quan, per efecte del pagament a compte, la quota diferencial sigui negativa, el ministeri encarregat de les finances n’ha de retornar l’excés en el termini màxim de tres mesos.

Capítol tercer. Rendes obtingudes per obligats tributaris no residents fiscals sense mediació d’establiment permanent

Article 18

Declaració
1. Els obligats tributaris no residents fiscals que obtinguin rendes en territori andorrà sense mediació d’establiment permanent estan obligats a presentar una declaració amb la determinació i l’ingrés del deute tributari corresponent a aquest impost, segons el model que aprovi el Govern, davant del ministeri encarregat de les finances durant el mes que segueix cada trimestre natural.

2. A la declaració s’hi han d’adjuntar les factures o els documents equivalents corresponents a les rendes que s’han satisfet així com una relació de les rendes subjectes a l’impost de no-residents fiscals, segons el model que aprovi el Govern.

3. L’obligat tributari no té l’obligació de presentar declaració quan hi hagi obligació de retenir i el subjecte obligat a retenir i fer ingressos a compte hagi presentat la declaració i efectuat l’ingrés davant el ministeri encarregat de les finances en els terminis establerts en aquest reglament.

Article 19

Base per al càlcul de l’obligació de retenció i d’ingrés a compte
1. Amb caràcter general, la base per al càlcul de l’obligació de retenir o ingressar a compte es determina d’acord amb el que disposa l’article 25 de la Llei de l’impost sobre la renda dels no- residents fiscals.

2. Quan la retenció s’ha de fer sobre els premis derivats de la participació en jocs, concursos, rifes o combinacions aleatòries, estiguin o no vinculats a l’oferta, la promoció o la venda de determinats béns, productes o serveis, l’import dels premis constitueix la base per al càlcul de la retenció.

Article 20

Obligació de retenció i d’ingrés a compte
1. El retenidor o l’obligat a ingressar a compte l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals ha de presentar com a màxim durant el mes que segueix cada trimestre natural, davant el ministeri encarregat de les finances, la declaració de les quantitats retingudes i dels ingressos a compte efectuats que corresponguin al trimestre natural immediatament anterior i ingressar-ne l’import mitjançant la presentació del model que aprovi el Govern.

2. El retenidor o l’obligat a ingressar a compte ha de presentar, juntament amb l’ingrés a compte, una relació de les retencions i els ingressos a compte efectuats, segons el model que aprovi el Govern, i també aquells per als quals s’han satisfet les rendes respecte de les quals no s’ha fet cap retenció en virtut del que s’estableix a l’article 35 de la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.

Les entitats domiciliades, residents o representades a Andorra, que paguen per compte d’altri rendes subjectes a retenció o ingrés a compte o que són dipositàries o gestionen el cobrament de les rendes de valors, estan subjectes a les mateixes obligacions establertes als paràgrafs anteriors.

3. El ministeri encarregat de les finances pot sol·licitar la presentació d’un resum anual de les retencions i els ingressos a compte efectuats, segons el model que aprovi el Govern, quan coincideixi el termini de presentació de l’ingrés a compte del quart trimestre. Aquest resum ha d’incloure, si escau, les dades relatives a les declaracions negatives que s’hagin presentat.

Article 21

Rendes exemptes o rendes que ja han tributat
Quan en el termini previst a l’article anterior, només s’hagin satisfet rendes del tipus exemptes o rendes que ja han tributat, l’obligat a retenir està obligat a facilitar-ne informació mitjançant una declaració negativa. No hi ha obligació de declarar les rendes que estiguin exemptes en virtut del que disposen les lletres a), b), d), f) i h) de l’article 15 de la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals. El procediment, els terminis i els formularis que s’utilitzen per a la declaració negativa són els que estan establerts a l’article 20, apartat 1.

Article 22

Exempció de retenció o d’ingrés a compte
De conformitat amb el que s’estableix a l’article 35, apartat 3, de la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, no s’ha de fer la retenció o l’ingrés a compte quan:
a) les rendes estan exemptes en virtut del que estableix l’article 15 de la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, o quan resulta aplicable un conveni per evitar la doble imposició, sense perjudici de l’obligació de declarar;
b) les rendes han estat satisfetes o abonades pels obligats tributaris no residents fiscals sense establiment permanent, i s’acredita el pagament de l’impost o la procedència d’exempció mitjançant la presentació del rebut corresponent.

Article 23

Altres modalitats
El ministeri encarregat de les finances pot autoritzar altres procediments declaratius per a la presentació de les declaracions o per efectuar l’ingrés a compte sempre que es garanteixi el compliment de la normativa tributària.

Article 24

Factura o certificació acreditativa
1. L’obligat tributari ha d’emetre una factura, un rebut o un document equivalent corresponent a la renda meritada i ha de precisar l’import de la retenció que s’aplica.

2. Quan la factura, el rebut o el document equivalent corresponent a la renda rebuda no precisa l’import de la retenció que s’aplica, o quan l’obligat tributari ho requereixi, el retenidor o l’obligat a ingressar a compte ha d’expedir a favor de l’obligat tributari una certificació acreditativa de les retencions fetes, o dels ingressos a compte efectuats, que indiqui també les dades referents a l’obligat tributari que s’han d’incloure a la relació a què fa referència l’article 20. La certificació acreditativa ha de seguir el model que aprovi el Govern.

Les entitats domiciliades, residents o representades a Andorra que paguin per compte d’altri rendes subjectes a retenció o ingrés a compte o que són dipositàries o gestionen el cobrament de les rendes de valors, estan subjectes a les obligacions establertes en el paràgraf anterior.

3. Els pagadors han de comunicar als obligats tributaris la retenció o l’ingrés a compte fets durant els 30 primers dies naturals dels mesos d’abril, juliol, octubre i gener respecte de les retencions o ingressos a compte del trimestre anterior.

Capítol quart. Devolucions

Article 25

Devolució d’ofici
En el supòsit que l’import del pagament a compte sigui superior a la quota de liquidació del mateix període de liquidació, el ministeri encarregat de les finances ha d’efectuar la devolució d’ofici de l’excés.

Article 26

Regularització i devolució dels ingressos indeguts
1. Quan un obligat tributari ha suportat una retenció o un pagament a compte, o ha fet un ingrés superior a la quota de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pot sol·licitar al ministeri encarregat de les finances la devolució de l’excés sobre la quota tributària esmentada. La sol·licitud s’ha de formalitzar mitjançant la presentació de la declaració, segons el model que aprovi el Govern, o mitjançant la sol·licitud de modificació que s’estableix segons el model que aprovi el Govern.

2. El ministeri encarregat de les finances comprova les dades trameses i comunica per escrit a la persona sol·licitant l’import definitiu de la devolució o, si escau, la denegació de la devolució, en el termini de tres mesos a comptar de la presentació de la sol·licitud. Quan el ministeri encarregat de les finances ha de retornar un import prèviament abonat, fa efectiu l’excés sobre la quota de tributació que resulti exigible.

3. Tota decisió ha d’estar motivada, i en tot cas amb expressió dels recursos procedents.

Capítol cinquè. Gestió, recaptació i control

Article 27

Declaracions, pagaments a compte i ingrés a compte
Quan es presenti una declaració, un pagament a compte o un ingrés a compte, l’Administració accepta el document i retorna a l’administrat la còpia del dit document. El ministeri encarregat de les finances admet la documentació presentada i lliura un rebut de l’ingrés fet, si escau.

Article 28

Mitjans de pagament
Els obligats tributaris han d’ingressar, si escau, l’import de la quota de liquidació i del pagament a compte utilitzant qualsevol dels procediments següents:
a) pagament en efectiu fins a un import de 15.000 euros,
b) targeta de crèdit,
c) xec nominatiu a favor del Govern d’Andorra,
d) transferència nominativa a favor del Govern d’Andorra, amb la presentació de la còpia del document acreditatiu de la transferència juntament amb les declaracions de l’impost.

Article 29

Gestió i control
1. El Departament de Tributs i el Departament de Duana, o l’entitat que els substitueixi, s’encarreguen de gestionar i controlar l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.

2. Els obligats tributaris es poden dirigir indistintament davant del Departament de Tributs o davant del Departament de Duana, o de l’entitat que els substitueixi, per efectuar totes les formalitats previstes.

Article 30

Caràcter provisional de les dades
El ministeri encarregat de les finances pot comprovar, en un termini de tres anys a comptar de la data en què es fa efectiva la declaració o la devolució, la veracitat de les dades consignades, i exercir, si escau, les seves facultats per exigir el compliment dels deures tributaris.

Article 31

Liquidació provisional d’ofici
1. El ministeri encarregat de les finances ha de fer liquidacions provisionals d’ofici quan l’obligat tributari incompleixi el deure de liquidar l’impost o quan incompleixi el requeriment per a la presentació de la declaració i la liquidació formulades.

2. Les liquidacions provisionals d’ofici determinen els elements essencials que ordinàriament han de contenir les liquidacions formulades pels obligats tributaris i també, si escau, les sancions procedents.

Article 32

Procediment de la liquidació provisional d’ofici
1. Un cop transcorreguts trenta dies hàbils des que es notifica a l’obligat tributari el requeriment del ministeri encarregat de les finances perquè presenti la declaració liquidació que no s’hagi presentat en el termini reglamentari, es pot iniciar el procediment per fer la liquidació provisional d’ofici, llevat que en el termini indicat es convalidi l’incompliment o es justifiqui degudament la inexistència de l’obligació.

2. Una proposta de liquidació provisional d’ofici es duu a terme d’acord amb les dades, els antecedents, els elements, els signes, els índexs o els mòduls dels quals disposi el ministeri encarregat de les finances i es notifica a l’obligat tributari afectat perquè en el termini improrrogable de deu dies efectuï les al·legacions que consideri oportunes.

3. Després de rebre les al·legacions de l’obligat tributari o després de la caducitat del tràmit esmentat, el ministeri encarregat de les finances resol l’expedient i el notifica a l’obligat tributari.

4. El ministeri encarregat de les finances fa la liquidació provisional d’ofici.

Article 33

Efectes de la liquidació provisional d’ofici
1. Les liquidacions provisionals d’ofici s’executen immediatament, sense perjudici dels recursos corresponents que s’hi puguin interposar en contra, d’acord amb el que estableix la legislació vigent.

2. El ministeri encarregat de les finances pot comprovar ulteriorment la situació tributària dels obligats tributaris i fer les liquidacions definitives que siguin procedents, d’acord amb aquest Reglament.

Article 34

Execució judicial
En cas que les operacions establertes a l’apartat anterior no permetin el cobrament total de l’import degut, el ministeri encarregat de les finances pot demanar a la Batllia que executi el crèdit contra els deutors subsidiaris o solidaris, i que faci, si escau, l’embargament dels béns, de conformitat amb el que estableix la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre del 1996.

Disposició derogatòria

Queda derogat el Reglament d’aplicació de la Llei 94/2010, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, del 29 de desembre del 2010.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 25 de gener del 2012

Antoni Martí Petit
Cap de Govern