Llei 10/2012 d'inversió estrangera al Principat d'Andorra
serveis - altres lleis - llei d'inversió estrangera
Versió en PDF  
Data publicació: 18/07/2012
Número publicació: 033
Any publicació: 24
Data document: 21/06/2012

Organisme: 01.2. Lleis

Sumari: Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra.

Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 21 de juny del 2012 ha aprovat la següent:

Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra

Exposició de motius

La inversió estrangera privada s’ha convertit en una eina estratègica de la política per fomentar el creixement econòmic impulsada pels estats, que busquen la captació d’aquests recursos per atreure l’emprenedoria, el talent, la innovació i el coneixement.

Segons l’OCDE, més enllà de l’estímul derivat de la mateixa inversió, la inversió estrangera, i molt especialment la inversió estrangera directa, influeix en el creixement i augmenta la productivitat i l’eficàcia en l’ús dels recursos del país receptor. Així, un dels principals efectes de la inversió estrangera és la diversificació de l’economia, amb la creació de nous sectors econòmics, i l’augment de la competitivitat dels sectors ja existents. Altres efectes produïts per la inversió estrangera són la difusió de bones pràctiques en matèria de gestió d’empreses, la transferència de tecnologia, la implantació de programes de formació i l’increment dels ingressos fiscals dels països receptors. Tant és així que un dels incentius més utilitzats per part dels governs ha estat d’obrir els mercats respectius als inversors estrangers mitjançant la modificació de les normes reguladores, amb l’objectiu de reduir el proteccionisme que tradicionalment molts estats atorgaven a determinats sectors econòmics nacionals.

El Principat d’Andorra tampoc ha estat aliè a aquesta tendència, tal com posa de manifest la Llei 2/2008, del 8 d’abril, d’inversions estrangeres, que va comportar l’obertura del 100 per cent d’algunes activitats al capital estranger. Tanmateix, quatre anys després del camí encetat per aquella reforma que pretenia atreure empreses d’activitats essencialment no presents a Andorra, s’ha constatat que les mesures impulsades no han estat suficients per assolir els objectius que s’havien previst. I en un context de crisi en què la majoria dels indicadors econòmics del Principat presenten encara una tendència a la baixa, es confirma la necessitat d’efectuar reformes estructurals i, en particular, de modificar el marc legislatiu actual en matèria d’inversions estrangeres, amb l’objectiu de cercar un espai més ampli per al progrés i la competitivitat.

Així, la liberalització de les inversions estrangeres, juntament amb la signatura de convenis de doble imposició, després de la recent aplicació d’una fiscalitat directa sobre les societats i les activitats econòmiques, ha de posicionar l’economia andorrana en situació de competir en igualtat de condicions amb les economies veïnes, i alhora ha de fer que Andorra constitueixi un destí atractiu per a nous sectors i empreses. En definitiva, l’obertura econòmica és el camí que més garanties d’èxit pot donar per assegurar una nova fase de creixement i prosperitat a l’economia i la societat andorrana.

Tanmateix, aquesta liberalització de les inversions no es fa sense tenir en compte una sèrie de salvaguardes per preservar els interessos que l’Estat considera estratègics. Així, la Llei fa reserva expressa de determinades matèries que convé protegir, tant per evitar les inversions de països considerats no cooperatius en matèria de blanqueig de diners, com possibilitant que el Govern denegui, de forma motivada, l’autorització a les inversions les condicions de realització de les quals puguin perjudicar l’exercici del poder públic, de la sobirania i seguretat nacional, de l’ordre públic, del medi ambient o de la salut pública.

Els principals objectius de l’obertura econòmica són atreure les inversions i les empreses que poden contribuir més al desenvolupament econòmic, que poden oferir una diversificació més gran de l’economia i que aporten un alt valor afegit. Alhora, es pretén evitar un efecte desfavorable sobre la lliure competència, el mercat de treball i l’equilibri financer dels recursos públics. Consegüentment, s’estableixen una sèrie de factors objectius per valorar la inversió, com ara el model ocupacional i formatiu, el valor de la inversió, el pla d’expansió o el nivell de compromís amb el Principat, entre altres.

D’altra banda, la liberalització de les inversions estrangeres a tots els sectors de l’economia s’acompanya també d’una reforma important respecte a l’obtenció dels drets econòmics de les persones físiques. Així, s’estableix que els drets econòmics de les persones físiques s’adquireixen amb l’obtenció de la seva residència legal al Principat. En particular, es modifica la legislació vigent sobre l’exercici de les professions liberals suprimint el requisit dels vint anys de residència per als no nacionals per poder exercir l’activitat professional a Andorra. Tanmateix, l’exercici de l’activitat dels professionals liberals es condiciona a la seva residència efectiva i permanent, així com al criteri de reciprocitat, que permeti l’exercici efectiu de la professió liberal als nacionals andorrans en l’estat d’origen de qui sol·licita exercir una professió liberal a Andorra.

Pel que fa a les inversions en immobles, s’eliminen les limitacions actuals establertes en dos pisos o apartaments per persona física estrangera, i també se suprimeix la vinculació necessària a l’activitat empresarial per a inversions en immobles realitzades per societats andorranes amb majoria de capital estranger.

Respecte al procediment d’autorització, es manté el procediment d’autorització prèvia en totes les inversions directes que superin el 10 per cent de participació en societats, i també en les inversions en immobles. D’aquesta forma s’incrementen les garanties que el nou règim d’inversions estrangeres s’adequa als objectius establerts. I per agilitzar al màxim el procediment, es redueix el termini per resoldre la sol·licitud d’inversió estrangera a un mes, prorrogable per un termini de quinze dies, i s’estableix l’acceptació en cas de silenci de l’Administració.
Respecte a l’estructura de la Llei, segueix essencialment la de la Llei 2/2008, si bé les modificacions introduïdes han fet necessària la redacció d’un nou text legislatiu que deroga la Llei 2/2008. Així, aquesta Llei s’estructura en vuit capítols, vint-i-dos articles, quatre disposicions addicionals, una transitòria, una derogatòria i tres disposicions finals.

El capítol primer conté disposicions generals que estableixen les definicions i la naturalesa jurídica de les inversions estrangeres, les clàusules de salvaguarda, les classes i formes d’inversió estrangera, seguint les categories utilitzades tradicionalment en l’àmbit de la Unió Europea per tal d’augmentar la seguretat jurídica, i també es regulen els pagaments i cobraments derivats de les inversions estrangeres per complir una funció de control.

Els capítols segon a cinquè estableixen el règim de cadascuna de les quatre formes d’inversió estrangera directes, en cartera, en immobles i altres formes. Se’n defineix el significat, se n’acota l’àmbit, es preveu una liberalització total de cadascuna i s’especifica quines requereixen una autorització prèvia, com les inversions directes que superin el 10 per cent de participació, les inversions en immobles i les altres formes d’inversió. Per a les inversions en cartera, es manté la liberalització amb caràcter general i sense procediment d’autorització.

Els capítols sisè i setè contenen, respectivament, les normes relatives a les competències i els procediments, i també a la formalització i el registre de les inversions estrangeres. A aquest efecte, s’introdueix un capítol vuitè que regula el Registre d’Inversions Estrangeres com a òrgan de l’Administració encarregat de les funcions registrals de les inversions estrangeres.

En les disposicions addicionals es modifiquen la Llei 6/2008, del 15 de maig, d’exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals; la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, modificada per la Llei 4/2008, del 15 de maig, i la Llei sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 15 de desembre del 2000.

La disposició transitòria estableix un procediment per regular la inscripció de les inversions estrangeres efectuades amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei.

Finalment, les disposicions finals faculten el Govern per desenvolupar reglamentàriament la Llei, fixen els drets econòmics de les persones físiques estrangeres quan adquireixin la residència a Andorra i estableixen l’entrada en vigor de la Llei.

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1

Definicions i naturalesa jurídica
1. Es consideren inversions estrangeres al Principat d’Andorra les adquisicions, per qualsevol títol, de béns situats al Principat per part de:
a) persones físiques no residents a Andorra, sempre que no disposin de la nacionalitat andorrana.
b) persones jurídiques de nacionalitat estrangera, incloses les entitats públiques de sobirania estrangera.
c) societats andorranes amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot, directa o indirecta, en un percentatge igual o superior al 50 per cent. També són inversions estrangeres les destinades a sucursals o altres tipus d’establiments permanents a Andorra de no-residents; i les efectuades per altres persones jurídiques andorranes quan almenys el 50% dels drets de vot del seu òrgan de decisió pertanyi, directament o indirectament, a persones físiques no residents o a persones jurídiques estrangeres.

No tenen la consideració d’inversió estrangera ni estan sotmeses a la present Llei, l’adquisició de béns mobles ni l’adquisició o constitució de drets llevat que aquesta Llei les defineixi expressament com a inversió estrangera.

2. D’acord amb aquesta Llei, s’entén que són persones físiques estrangeres residents a Andorra els titulars d’autoritzacions per a residir en el país lliurades pel ministeri competent, excloses les autoritzacions temporals no prorrogables. Les inversions efectuades pels titulars d’autoritzacions temporals de residència no prorrogables tenen la consideració d’inversió estrangera i estan subjectes a les disposicions d’aquesta Llei.

3. D’acord amb aquesta Llei, s’entén que són entitats públiques de sobirania estrangera els estats estrangers, les entitats i les institucions oficials públiques estrangeres i les societats i les empreses públiques de nacionalitat estrangera quan el titular de la majoria del seu capital pertanyi a alguna de les entitats mencionades, o estiguin sotmeses al seu control efectiu o tinguin la qualificació de públiques per la legislació del país d’origen.

4. Les inversions efectuades per persones físiques estrangeres residents a Andorra adquireixen la condició d’inversions estrangeres quan les persones esmentades deixen de tenir la residència a Andorra. Igualment, les inversions estrangeres efectuades per persones físiques estrangeres no residents a Andorra perden aquesta condició quan aquestes persones adquireixen la residència al Principat.

Al seu torn, esdevenen inversions estrangeres les efectuades per persones jurídiques andorranes quan canvien la seva nacionalitat, o quan la participació estrangera en les mateixes, d’acord amb el previst a l’apartat 1.c) anterior, esdevé igual o superior al 50 per cent. I perden aquella condició les inversions efectuades per persones jurídiques estrangeres quan esdevenen de dret andorrà, o quan la participació estrangera en les mateixes es redueix a menys del 50 per cent.

La qualificació sobrevinguda com a inversió estrangera comporta l’obligació de declaració al Registre d’Inversions Estrangeres.

Article 2

Clàusula de salvaguarda
1. No s’autoritzen les inversions estrangeres efectuades per persones residents, domiciliades o, en el cas de persones jurídiques, nacionals d’algun dels països considerats no cooperatius en matèria de blanqueig de diners i de finançament del terrorisme definits pel Grup d’Acció Financera (GAFI) o per l’organisme internacional competent en aquesta matèria, i les efectuades per persones físiques o jurídiques de les quals els organismes encarregats de la prevenció del blanqueig i del finançament del terrorisme informin desfavorablement.

2. El ministeri competent en matèria d’inversió estrangera únicament pot denegar l’autorització d’inversió estrangera, sempre de forma motivada, quan la inversió pugui perjudicar, encara que sigui ocasionalment, l’exercici del poder públic, la sobirania i la seguretat nacional, l’ordre públic i econòmic, el medi ambient, la salut pública o l’interès general del Principat i qualsevol inversió estrangera directa relacionada amb mercaderies sensibles, definides a la Llei de control de mercaderies sensibles, del 4 de març de 1999.

Per tal de valorar el compliment dels preceptes establerts al paràgraf anterior i d’acord amb el que es determini reglamentàriament, el ministeri competent en matèria d’inversió estrangera ha de verificar, entre altres elements, que la inversió no pugui produir un efecte desfavorable sobre la lliure competència, el mercat de treball i l’equilibri dels recursos públics, prenent en consideració els factors objectius que, sense caràcter limitatiu, s’estableixen a continuació:
- La naturalesa de l’activitat;
- L’orientació del mercat;
- El valor de la inversió i la seva planificació;
- El model ocupacional i formatiu;
- El pla d’expansió;
- Les vinculacions econòmiques i els socis estratègics;
- La planificació dels recursos necessaris, públics i privats, i el seu finançament;
- El model de responsabilitat social corporativa;
- El nivell de compromís amb el Principat d’Andorra.

3. Per a l’exercici de les activitats econòmiques pròpies d’una inversió estrangera, la persona titular ha d’observar i complir les lleis i els reglaments que regulin el sector o els sectors concrets on es desenvolupin les activitats.

Article 3

Classes i formes
Les inversions estrangeres es poden materialitzar mitjançant aportacions dineràries o no dineràries, i es poden efectuar a través d’alguna de les formes següents: (a) inversions directes, (b) inversions en cartera, (c) inversions en immobles i (d) altres formes d’inversió.

Article 4

Cobraments i pagaments
Els cobraments o els pagaments derivats de les inversions estrangeres i de la seva liquidació s’han d’efectuar a través d’entitats bancàries autoritzades al Principat d’Andorra o d’entitats bancàries domiciliades en algun dels països que no siguin considerats no cooperatius en matèria de prevenció de blanqueig de diners i de finançament del terrorisme, definits pel Grup d’Acció Financera (GAFI).

Article 5

Transferència a l’exterior
Els titulars de les inversions estrangeres efectuades de conformitat amb aquesta Llei i les normes que la desenvolupin poden transferir a l’exterior el producte que obtinguin de la seva liquidació i els rendiments obtinguts amb les dites inversions.

Article 6

Transmissió
En tot cas, les transmissions d’inversions estrangeres al Principat d’Andorra estan sotmeses al compliment dels requisits i les condicions establerts en aquesta Llei amb independència que el lloc on les parts l’efectuïn sigui territori del Principat o de l’estranger.

Article 7

Nul·litat
Els actes i els negocis contraris a aquesta Llei i els realitzats en frau de la mateixa són nuls de ple dret, sense perjudici dels actes i dels negocis formalitzats amb tercers de bona fe, que mantindran la seva eficàcia.

Capítol segon. Inversions directes

Article 8

Definició
Són inversions directes les inversions que es vulguin efectuar mitjançant la participació en societats andorranes o mitjançant la constitució o l’ampliació de sucursals o altres tipus d’establiments permanents.

Article 9

Àmbit
Les inversions directes consistents en la participació en societats andorranes comprenen la constitució de la societat; la subscripció i l’adquisició total o parcial de les accions o de les participacions socials, l’adquisició de valors com els drets de subscripció d’accions o participacions socials, obligacions convertibles en accions o participacions o altres anàlegs que per la seva naturalesa atorguin el dret a participar en el capital de la societat, així com qualsevol negoci jurídic en virtut del qual s’adquireixin drets polítics.

Article 10

Règim
1. És necessària l’autorització prèvia del ministeri competent en matèria d’inversió estrangera, per efectuar inversions directes consistents en adquirir participacions o drets d’una societat andorrana quan com a resultat de l’adquisició, l’adquirent tingui directament o indirectament una participació superior al 10% del capital social o dels drets de vot.

Les inversions estrangeres directes consistents en una participació, directa o indirecta, inferior o igual al 10% del capital social o dels drets de vot de societats andorranes, si bé no requereixen autorització prèvia, estan subjectes a una declaració posterior al Registre d’Inversions Estrangeres.

2. També s’ha d’obtenir l’autorització prèvia del ministeri competent en matèria d’inversió estrangera per efectuar inversions directes consistents a constituir o ampliar sucursals o altres tipus d’establiments permanents de qualsevol activitat empresarial que es vulgui desplegar.

3. En el cas de transmissions de participacions o drets de vot d’una societat andorrana per causa de mort en què el beneficiari sigui una persona, física o jurídica, no andorrana o no resident, d’acord amb el que estableix aquesta Llei, l’adquisició serà vàlida i eficaç, si bé és preceptiva la declaració posterior al Registre d’Inversions Estrangeres.

4. Les inversions directes que vulguin efectuar les entitats de crèdit o financeres estrangeres en entitats no financeres andorranes, no poden excedir directament o indirectament el percentatge de participació en el capital social establert en la normativa reguladora del sistema financer vigent.

5. Un cop obtinguda l’autorització, d’acord amb el que estableix aquest article, estan subjectes a autorització administrativa prèvia la modificació de l’objecte social; l’augment del capital social, sempre que no sigui amb càrrec a reserves voluntàries; l’increment del percentatge de participació estrangera, i la modificació de qualsevol condició que l’autorització hagi imposat.

Capítol tercer. Inversions en cartera

Article 11

Definició
Són inversions en cartera les inversions que es vulguin efectuar mitjançant la subscripció de valors representatius d’emprèstits, excepte els que es consideren inversions directes, emesos per persones físiques residents o persones jurídiques, privades o públiques, andorranes, d’accions o participacions preferents que no incloguin el dret de vot i de participacions o accions en organismes d’inversió regulats en la normativa del sistema financer.

Article 12

Règim
Les inversions en cartera són lliures i no estan subjectes ni al deure de sol·licitud d’autorització prèvia ni als deures de formalització i declaració previstos en aquesta Llei.

Tanmateix, es requereix l’autorització prèvia del ministeri competent en matèria d’inversió estrangera per subscriure participacions en un organisme d’inversió col·lectiva de dret andorrà quan es compleixin acumulativament els següents requisits:
- que almenys el 50 per cent del seu actiu estigui compost per participacions en societats andorranes i/o per immobles situats al Principat d’Andorra o per drets reals sobre aquests, exclosos els de garantia;
- que el percentatge de participació estrangera en l’organisme d’inversió col·lectiva sigui igual o superior al 50 per cent.

Igualment la participació en l’organisme d’inversió col·lectiva es qualificarà d’inversió estrangera si, després de ser adquirida, s’assoleixen els esmentats percentatges.

Per aquest motiu, i en qualsevol cas, les entitats gestores dels organismes d’inversió col·lectiva que possibilitin l’assoliment dels anteriors percentatges, han d’obtenir sempre l’autorització del ministeri competent per constituir-los.

La transmissió per causa de mort de les inversions en cartera que no són lliures, requereixen la declaració posterior al Registre d’Inversions Estrangeres.

Capítol quart. Inversions en immobles

Article 13

Definició
Són inversions en immobles les inversions que es vulguin efectuar mitjançant l’adquisició de la propietat i altres drets reals sobre immobles, i de les concessions administratives que suposin un ús privatiu de béns immobles, situats al territori del Principat d’Andorra.

Article 14

Règim
1. Estan subjectes a l’autorització prèvia del ministeri competent en matèria d’inversió estrangera les inversions en immobles que vulguin efectuar les persones físiques no residents a Andorra, sempre que no disposin de la nacionalitat andorrana; les societats andorranes quan la participació estrangera en el capital social o en els drets de vot sigui igual o superior al 50 per cent, i les sucursals o altres tipus d’establiments permanents a Andorra de no-residents.

2. També estan subjectes a l’autorització prèvia del ministeri competent en matèria d’inversió estrangera les inversions en immobles que vulguin efectuar les persones jurídiques de nacionalitat estrangera, incloses les entitats públiques de sobirania estrangera. Aquestes inversions en immobles han d’estar necessàriament vinculades al desplegament de l’activitat de la persona jurídica.

3. No es poden autoritzar inversions en immobles que vulguin efectuar persones jurídiques estrangeres que es dediquin a l’adquisició o a la construcció d’immobles amb la finalitat de comercialitzar-los, inclòs l’arrendament.

4. D’acord amb aquesta Llei, en les adquisicions per causa de mort de béns immobles per part d’una persona física o jurídica no resident, la transmissió és vàlida i eficaç, si bé requereix la declaració posterior al Registre d’Inversions Estrangeres.

Capítol cinquè. Altres formes d’inversió

Article 15

Definició
Són altres formes d’inversió les inversions que es vulguin efectuar utilitzant qualsevol altra forma no prevista en els capítols anteriors com ara mitjançant la participació en contractes de comptes en participació, fundacions, cooperatives o comunitats de béns.

Article 16

Règim
Per fer inversions qualificables com altres formes d’inversió és necessària l’autorització prèvia del ministeri competent en matèria d’inversió estrangera. El requisit de l’autorització prèvia queda substituït per la declaració posterior al Registre d’Inversions estrangeres en el cas d’adquisicions per causa de mort.

Capítol sisè. Competències i procediment d’autorització

Article 17

Òrgan competent
Correspon al ministeri competent en matèria d’inversió estrangera atorgar l’autorització, o denegar-la, per efectuar les inversions estrangeres al Principat d’Andorra que, d’acord amb el que disposa aquesta Llei, estan subjectes a l’autorització prèvia del mateix ministeri.

Article 18

Procediment
1. Les sol·licituds d’autorització d’inversió estrangera s’han de presentar al Govern.
El Govern determina reglamentàriament el procediment de tramitació de la sol·licitud d’autorització prèvia d’inversió estrangera i la documentació que l’ha d’acompanyar.

2. En el cas de les inversions directes referides a l’apartat 4 de l’article 10, és preceptiu que el ministeri competent en matèria d’inversió estrangera, abans de prendre una decisió, obtingui un informe de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF).

3. El ministeri competent en matèria d’inversió estrangera ha de resoldre motivadament la sol·licitud d’autorització d’inversió estrangera en el termini màxim d’un mes, llevat que decideixi prorrogar la decisió per motiu de la instrucció de l’expedient. En tot cas aquesta pròrroga no pot excedir la meitat del termini inicial, i s’ha de comunicar expressament a la persona interessada.

Transcorregut el termini de resolució indicat anteriorment, inclòs el de la pròrroga, sense que s’hagi adoptat una resolució expressa, l’autorització s’entén en tot cas concedida.

4. En tot el que no estigui especialment previst en aquesta Llei, s’ha d’aplicar el Codi de l’Administració.

Article 19

Materialització
Les inversions estrangeres autoritzades han d’efectuar-se en el termini que específicament assenyali l’autorització, o en el seu defecte, en el termini de sis mesos. Transcorregut el termini sense que s’hagi materialitzat la inversió, l’autorització s’entén caducada, a menys que s’obtingui una única pròrroga, en les condicions que reglamentàriament es determinin.

Capítol setè. Formalització i registre

Article 20

Formalització
Llevat dels casos en els quals aquesta Llei no exigeix ni l’autorització prèvia del ministeri competent en matèria d’inversió estrangera ni la declaració posterior, totes les inversions estrangeres han de formalitzar-se en document públic autoritzat per un notari andorrà, i, per autoritzar-lo, el notari ha d’exigir als inversors, si escau, els documents que acreditin que han complert els requisits exigits per les normes sobre inversions estrangeres al Principat, amb la finalitat d’incorporar-los a la matriu.

Article 21

Declaració i registre
Llevat dels casos en què aquesta Llei no exigeix la declaració posterior al Registre d’Inversions Estrangeres, els notaris que autoritzin el document públic en el qual es formalitzi estan obligats a declarar les inversions estrangeres i la seva liquidació al Registre d’Inversions Estrangeres en el termini màxim de quinze dies a comptar de l’atorgament del document públic. Aquesta declaració s’ha de fer mitjançant el model oficial i és preceptiva independentment del fet que la inversió estrangera requereixi l’autorització prèvia del ministeri competent en matèria d’inversió estrangera.

Capítol vuitè. El Registre d’Inversions Estrangeres

Article 22

Organització i funcions
El Registre d’Inversions Estrangeres és l’òrgan de l’Administració encarregat del desplegament de les funcions registrals establertes en aquesta Llei i en el reglament que la desenvolupa, i depèn del ministeri competent en matèria d’inversió estrangera.

Disposició addicional primera

1. Es modifica la lletra a de l’apartat 1 de l’article 5, Accés a l’exercici, de la Llei 6/2008, del 15 de maig, d’exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals, amb el contingut següent:
“a) requisits de nacionalitat o residència: tenir la nacionalitat andorrana o acreditar la residència efectiva i permanent al Principat.
Les autoritzacions per a l’exercici d’una professió liberal al Principat d’Andorra per part de persones físiques amb residència efectiva i permanent a Andorra i que no disposin de nacionalitat andorrana estan subjectes al tracte de reciprocitat que permeti l’exercici efectiu de la professió liberal als nacionals andorrans en l’estat d’origen del sol·licitant.”


2. Es modifica la disposició addicional segona, Necessitat temporal de professionals titulats, de la Llei 6/2008, del 15 de maig, d’exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals, amb el contingut següent:
“Autoritzacions de professionals liberals de nacionalitat no andorrana
El Govern, mitjançant habilitació especial per decret, pot atorgar autoritzacions per a l’exercici de les professions liberals a persones estrangeres que no compleixin el requisit de residència efectiva i permanent, o bé el principi de reciprocitat, establerts a l’article 5, atenent criteris d’experiència, de qualificació, i/o de reputació professional i empresarial dels professionals liberals concernits, i també d’acord amb les necessitats sectorials del Principat.”

Disposició addicional segona

Es modifica l’article 20 de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, modificada per la Llei 4/2008, del 15 de maig, amb el contingut següent:
“Article 20
Requisits
1. Els negocis de transmissió de les accions i/o participacions han de constar en escriptura pública autoritzada per un notari andorrà.
2. Els administradors de la societat han d’inscriure l’adquirent en el llibre de registre de socis que totes les societats anònimes i de responsabilitat limitada han de portar.”

Disposició addicional tercera

Es modifica l’article 2 de la Llei sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 15 de desembre del 2000, amb el contingut següent:
“Article 2 Sempre que d’acord amb la normativa específica en vigor els estrangers requereixin una autorització administrativa prèvia per adquirir béns immobles, la dita autorització és requisit de validesa de l’adquisició.”

Disposició addicional quarta

1. Les entitats bancàries andorranes han de facilitar al ministeri encarregat de les finances la informació que els requereixi, amb caràcter individual i de forma excepcional, sobre l’origen, el destí i el concepte de les operacions vinculades a les inversions regulades en aquesta Llei, en què intervinguin.

2. Les entitats bancàries andorranes han de comunicar al ministeri encarregat de les finances amb caràcter trimestral informació relativa als moviments de capitals en base agregada i ordenada per països d’origen i de destí.

3. Les entitats bancàries andorranes no poden executar cap de les operacions referides a l’article 4 d’aquesta Llei sense obtenir prèviament la informació a la qual es refereix l’apartat 1, i totes les persones que participin en les operacions estan obligades a facilitar-la.

Disposició transitòria

1. Les situacions individuals d’inversió anteriors a l’entrada en vigor de la Llei 2/2008, del 8 d’abril, d’inversions estrangeres al Principat d’Andorra, modificada per la Llei 36/2008, del 18 de desembre i per la Llei 93/2010, del 16 de desembre, són vàlides. En qualsevol cas, s’han de declarar al Registre d’Inversions Estrangeres.

2. Les inversions estrangeres formalitzades durant la vigència de la Llei 2/2008, del 8 d’abril, d’inversions estrangeres al Principat d’Andorra, modificada per la Llei 36/2008, del 18 de desembre i per la Llei 93/2010, del 16 de desembre, i que d’acord amb aquesta Llei s’han d’inscriure en el Registre d’Inversions Estrangeres disposen del termini d’un any per fer-ho.

3. Tenen la consideració d’inversions estrangeres i, per tant, estan subjectes a aquesta Llei les inversions de les societats andorranes que amb anterioritat a la vigència de la Llei 2/2008, del 8 d’abril, d’inversions estrangeres al Principat d’Andorra, modificada per la Llei 36/2008, del 18 de desembre i per la Llei 93/2010, del 16 de desembre, tinguessin una participació estrangera en el seu capital, directa i indirecta, superior al 50 per cent. En qualsevol cas, s’han de declarar al Registre d’Inversions Estrangeres en el termini d’un any des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

4. Les declaracions al Registre d’Inversions Estrangeres que s’efectuïn en mèrits de la present disposició transitòria s’hi inscriuran amb la data d’efecte corresponent al de la respectiva adquisició.

Disposició derogatòria

Queden derogades l’Ordinació número 3 de Foment, relativa a les autoritzacions comercials a estrangers, del 25 de juny de 1976; la Llei 2/2008, del 8 d’abril, d’inversions estrangeres al Principat d’Andorra; la Llei 36/2008, del 18 de desembre, de modificació de la Llei 2/2008, del 8 d’abril, d’inversions estrangeres al Principat d’Andorra; l’article 9 de la Llei 93/2010, del 16 de desembre, de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social, i de racionalització i d’optimització dels recursos de l’Administració, i qualsevol disposició de rang igual o inferior que s’oposi al que estableix aquesta Llei.

Disposició final primera

El Govern ha d’aprovar les disposicions de desenvolupament d’aquesta Llei i, en particular, els models oficials de sol·licitud d’autorització i de declaració en el Registre d’Inversions Estrangeres.

Disposició final segona

Sense perjudici del que estableix aquesta Llei, a partir de l’entrada en vigor de la Llei, els drets econòmics de les persones físiques estrangeres que vulguin dur a terme una activitat econòmica al Principat d’Andorra s’adquireixen amb l’obtenció de la residència al Principat definida a l’article 1 d’aquesta Llei.

Disposició final tercera

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 21 de juny del 2012

Vicenç Mateu Zamora
Síndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Joan Enric Vives
Sicília François Hollande
Bisbe d’Urgell
President de la República Francesa
Copríncep d’Andorra
Copríncep d’Andorra